Palanques 2

En la imatge hi tenim un obridor d'ampolles, és una palanca de grau 2 perquè el fulcre esta a l'extrem esquerre, al mig hi tenim la resistència i a l'extrem dret hi tenim la força que hi fa el obridor d'ampolles. 
Aquesta palanca facilita el poder obrir l'ampolla perque gràcies a la palanca farem menys força de la que tindríem que fer per obrir-la, es carecteritza per fer poca força per vencer grands resistencies.


Aquí hi trobareu més informació http://www.edu365.cat/aulanet/comfuncionen/

La politja

Una politja és una màquina simple que serveix per a transmetre una força. Es tracta d'una roda, generalment massissa i acanalada en la seva vora, que, amb el curs d'una corda o cable que es fa passar pel canal ("gola"), s'usa com a element de transmissió per canviar la direcció del moviment en màquines i mecanismes. A més, formant conjunts-aparells o polipastos-serveix per reduir la magnitud de la força necessària per moure un pes.

Hi ha tres tipus de politja: 

Politja simple fixa (1)

La manera més senzilla d'utilitzar una corriola és penjar un pes en un extrem de la corda, i tirar l'altre extrem per aixecar el pes.

Una politja simple fixa no produeix un avantatge mecànic: la força que s'ha d'aplicar és la mateixa que s'hauria requerit per aixecar l'objecte sense la corriola. La politja, però, permet aplicar la força en una direcció més convenient.

Politja simple mòbil (2)

Una forma alternativa d'utilitzar la politja és fixar-la a la càrrega un extrem de la corda al suport, i tirar l'altre extrem per aixecar a la politja i la càrrega.

La politja simple mòbil produeix un avantatge mecànic: la força necessària per aixecar la càrrega és justament la meitat de la força que hauria estat requerida per a alçar la càrrega sense la corriola. En canvi, la longitud de la corda de la qual s'ha de llençar és el doble de la distància que es desitja fer pujar a la càrrega.

Politja composta (3)

El polipast (del llatí polyspaston), és la configuració més comuna de corriola composta. En un polipast, les politges es distribueixen en dos grups, un fix i un mòbil. En cada grup s'instal un nombre arbitrari de corrioles. La càrrega s'uneix al grup mòbil.

Pont de fusta

Hem contruït un pont de fusta, primer teníem un pal i el vam tindre que tallar en 15 troços de 10 centímetres cadascun.

Després vam fer forats a alguns pals amb el trepant per a que es pogués montar el pont.

Més tard quan ja haguem fet els forats miran les instruccions que ens va donar la Lluïssa vam montar el pont

MATERIAL

· Llistó de fusta
· Trepant
· Regla
· Serra
· Tisores
· Serjant

El telegraf i el codi morse

Quan van inventar el telegraf?
Va inventar el telegraf Samuel Morse (nascut a Boston, Massachusetts, Estats Units,  27 abril 1791 - i mor a Nova York, 2 abril 1872), va ser un inventor i pintor nord-americà, conegut per haver inventat eltelègraf amb el mètode clau morse inventada pel.

- Quan?

En 1838 havia perfeccionat ja el seu codi de senyals, que a base de punts i ratlles va arribar a conèixer i utilitzar-se mundialment com "Codi Morse". Va intentar implantar línies telegràfiques primer als Estats Units i després a Europa però els dós intents van fracassar. Per fi, Morse va aconseguir que el Congrés del seu país aprovés un projecte de llei per a proporcionar 30.000 dòlars designats a construir una líniatelegràfica de 60 km. Diversos mesos després el projecte va ser aprovat, i la línias'estendria al llarg de 37 milles entre Baltimore i Washington.
 
El 24 de maig de 1844, Morse va transmetre el missatge que es faria tan famós: "Quèens ha forjat Déu"


-On i quan va fucionar el primer telegraf?


El 6 de maig de 1833, el matemàtic, astrònom i físic alemany Johann Carl Friedrich Gauss i el seu amic, Wilhelm Eduard Weber, instal.lar una línia telegràfica de 1000 metres de longitud sobre les teulades de la població alemanya de Göttingen on ambdós treballaven, unint la universitat amb l'observatori astronòmic.


-Qui era Morse? En que consisteix el seu codi?

Samuel Morse era un nord-americà que va inventar el telègraf. El Codi Morse és un mètode per transmetre informació telegràfica, utilitzant seqüències d'elements curts i llargs per representar les lletres, nombres, puntuació i altres caràcters especials d'un missatge. Els elements curts i llargs poden estar formats per sons o polsos, i se solen conèixer per "punts" i "ratlles".

Construcció d'un pont amb palletes

Hem contruït un pont, amb palletes com a estructura i cartró com a superfície.
Hem tallat les palltes per que es necessitaben de dos mides: unes de 7 i les altres de 8.
I al cartró li vam fer proves per comprovar quin era més resistent. (En vertical o en horitzontal)


Quan hem escollit el cartró més resistent, vam enganxar les palletes de mides diferents junt el cartró. El pont ja acabat, li vam fer unes proves per tal de veure la seva resistència davant la flexió (traccció i compressió).

MATERIAL

· palletes
· cartró
· termocoladora
· regle
· tisores
· silicona

Turbina eòlica

Una turbina eòlica  és una màquina que permet transformar l'energia del vent en energia elèctrica.
Històricament s'ha aprofitat l'energia del vent per diferents usos, abans els molins de vents eren utilitzats en diferents zones per moldre gra i obtenir farina.
 A causa del baix preu d'altres fonts d'energia, els molins de vent es van anar abandonant, fins que la preocupació pel medi ambient, i per l'efecte hivernacle han fet augmentar molt l'interès per les energies renovables, recuperant energies pràcticament abandonades com l'energia eòlica.

-Hi ha dos tipus de Aerogeneradors:

 El “Savonius” creat al segle XX tenen un eix vertical i de baix consum, tenen un baix rendiment a causa de la seva simplicitat són molt utilitzats per subministrar energia a aparells molt aïllats i de poc consum. La seva construcció és molt simple consta de dos semicilindres col·locats en forma de S.

El “Darrieus” basats en el rotor d'eix verticalAquests rotors presenten la particularitat que no s'engeguen sols. Cal donar-los una velocitat inicial mitjançant un motor o rotors Savonius acoblats