Una politja és una màquina simple que serveix per a transmetre una força. Es tracta d'una roda, generalment massissa i acanalada en la seva vora, que, amb el curs d'una corda o cable que es fa passar pel canal ("gola"), s'usa com a element de transmissió per canviar la direcció del moviment en màquines i mecanismes. A més, formant conjunts-aparells o polipastos-serveix per reduir la magnitud de la força necessària per moure un pes.
Hi ha tres tipus de politja:
La manera més senzilla d'utilitzar una corriola és penjar un pes en un extrem de la corda, i tirar l'altre extrem per aixecar el pes.
Una politja simple fixa no produeix un avantatge mecànic: la força que s'ha d'aplicar és la mateixa que s'hauria requerit per aixecar l'objecte sense la corriola. La politja, però, permet aplicar la força en una direcció més convenient.
Politja simple mòbil (2)
Una forma alternativa d'utilitzar la politja és fixar-la a la càrrega un extrem de la corda al suport, i tirar l'altre extrem per aixecar a la politja i la càrrega.
La politja simple mòbil produeix un avantatge mecànic: la força necessària per aixecar la càrrega és justament la meitat de la força que hauria estat requerida per a alçar la càrrega sense la corriola. En canvi, la longitud de la corda de la qual s'ha de llençar és el doble de la distància que es desitja fer pujar a la càrrega.
Una forma alternativa d'utilitzar la politja és fixar-la a la càrrega un extrem de la corda al suport, i tirar l'altre extrem per aixecar a la politja i la càrrega.
La politja simple mòbil produeix un avantatge mecànic: la força necessària per aixecar la càrrega és justament la meitat de la força que hauria estat requerida per a alçar la càrrega sense la corriola. En canvi, la longitud de la corda de la qual s'ha de llençar és el doble de la distància que es desitja fer pujar a la càrrega.
Politja composta (3)
El polipast (del llatí polyspaston), és la configuració més comuna de corriola composta. En un polipast, les politges es distribueixen en dos grups, un fix i un mòbil. En cada grup s'instal un nombre arbitrari de corrioles. La càrrega s'uneix al grup mòbil.
El polipast (del llatí polyspaston), és la configuració més comuna de corriola composta. En un polipast, les politges es distribueixen en dos grups, un fix i un mòbil. En cada grup s'instal un nombre arbitrari de corrioles. La càrrega s'uneix al grup mòbil.
